Nascut el 18 de Gener de 1925, fill de Lluís i Rosa, a Sant Adrià del Besos.
Era el petit de tres germans, el més gran Miquel i desprès en Llorens. Al cap d'uns anys es varen traslladar al barri de Horta, a Barcelona, a on a l'edat de tretze anys el va sorprendre la guerra civil. El pare i el germà gran varen marxar al front, el mitjà va agafar el tifus i morí, i en Francesc va tenir que deixar l'escola, i fer-se càrreg d'un petit hort per proveir a la familia d'aliments.
En finalitzar la guerra va possar-se a treballar amb el pare, que era un bon artesà, i amb el germà gran, en un petit taller de joiería i bisutería al barri de Sarrià. Anys desprès i amb molt de treball aquell petit taller acabaría convertint-se en una fábrica amb més de 50 treballadors.
Fou un home honest i treballador, sempre disposat a ajudar a qui fòs, aixì com un pare recte i just que no dubtava ni un moment a posart-se a fer el "pallasso" i fer broma per tal de fer-nos la vida més al.legre.
Morí el 14 de Febrer de 1993 a l'edat de 68 anys. Un home fort, encara jove i plè de vida que ens deixava desprès de lluitar durant més d'un any amb un cáncer de pulmó.
Nascuda el 25 de Juliol de 1927, filla d'Alexandre i María, al barri de Gràcia, a Barcelona. Vivíen al carrer San Salvador, en una caseta amb jardí. El pare era inspector del Gremi de Forners mentre la mare era mestressa de casa.
Varen passar moments difícils durant la guerra civil, amb les restriccions, el racionament i les desgràcies que comporten, però això feia que valorés el viure la vida molt més.
La seva joventut va estar marcada per l'enfermetat de la mare que va quedar imposibilitada en una cadira de rodes, fet que va supossar tenir que cuidar-la doncs era la gran de tres germans: la tieta Clareta i el tiet Alexandret.
Fou la mare perfecte que portava la casa i la familia amb mà ferma, però que amb la seva actitud carinyosa ens servía d'exemple sempre inculcant-nos l'amor entre nosaltres.
Sempre estava a punt per ajudar-te a fer els deures, repassar la lliçò o preocupant-se pels nostres petits o grans problemes... i sent per tots nosaltres un recolçament imprescindible per anar creixent amb una bona guía.
Morí el 1 de Gener de 2014 a l'edat de 86 anys, i marxà a retrobar-se amb el pare.
Es vàren coneixer quan tan sols teníen 19 i 18 anys, i festejaren durant quatre anys, dos dels cuals en Francesc va estar fent el servei militar( 1946-1947) a Clot del Moro, Figueres, ... i desde on baixava en bicicleta a Barcelona per veure a la Mariona els caps de setmana.
L’any 1950 es casàren a la església de Sant Just i Pastor, al barri gòtic de Barcelona.
Fruit d'aquell matrimoni nasqueren cinc fills: l'Alexandra, en Francesc, la Mª Rosa, en Llorenç i la Marta. Sempre els esterem eternament agraïts per qué varen ser capaços amb dedicació i carinyo de fer de tots nosaltres homes i dones de profit i amb uns sòlids principis étics i morals.
Desprès vingueren els nets i els besnets, que fins a la mort de la mare n'eren ja 9 nets i 4 besnets.
Els pares han tingut una vida plena de "vida" i ens han fet el regal de poder compartir-la. Sempre viureu en els nostres cors.
